La farmacologia consta de dues parts. La farmacocinètica que estudia el que l’organisme fa al fàrmac i la farmacodinàmica que estudia el que el fàrmac fa a l ‘organisme o sigui l’efecte.

En els últims anys la farmacocinètica cada vegada està més present en les publicacions d’anestesiologia sobretot a rel de la modalitat d’infusions de fàrmacs per ordinador.

Els conceptes clàssics de farmacocinètica ^, són:

Model monocompartimental: Simplificació de la distribució dels fàrmacs d’una manera uniforme per tot l’organisme.

En realitat tots els fàrmacs es distribueixen d’una manera diferent pels diferents òrgans en funció de la seva liposolubilitat. Bàsicament tots els fàrmacs que s’utilitzen en anestèsia es distribueixen d’una manera bi o tricompartimental.

El compartiment central (V1) és la sang i teixits molt ben perfundits. El compartiment ràpid (V2) correspon al muscle i altres òrgans ben perfundits. El tercer compartiment o compartiment perifèric (V3) és el greix i és més o menys gran segons la liposolubilitat del fàrmac.

La gràfica de C/T és una corba exponencial i tots els càlculs de concentracions es fan a partir de les fórmules matemàtiques de la corba.

El Temps de vida mitjana a (t1/2 a ) és el que tarda a disminuir la concentració del fàrmac a la meitat en la primera fase, o sigui quan passa el fàrmac de la sang al segon compartiment. En general és de pocs minuts.

El temps de vida mitja b (T1/2b ) és el temps que tarda la concentració a disminuir a la meitat en el 2n compartiment.

El temps de vida mitja g (T1/2g ) és el temps que tarda la concentració a disminuir a la meitat en el compartiment lent.

Les constant de pas del compartiment 1 al 2, 2 a l’1, 1 a l’3 i 3 a l’1 són k12, k21, k13, k31.

Kel és la constant d’eliminació del compartiment central. La vida mitja dels fàrmacs depèn del kel i del volum dels compartiments.

El temps que tarda un fàrmac a arribar al receptor es calcula a partir del efecte màxim al EEG. El temps entre la màxima concentració plasmàtica i el màxim efecte del EEG dona la Keo,o constant de pas de la sang al receptor (effect side)^, .

Les constants farmacocinètiques són calculades normalment a partir de la corba de caiguda de concentració després d’un bolus, on no s’ha donat temps a omplir els compartiments perifèrics. A rel de la difusió cada vegada més gran de l’administració continua de fàrmacs en anestesia, s’ha pogut comprovar que la corba de caiguda de concentració plasmàtica (C/t), una vegada s’ha deixat d’infundir és més lenta conforme augmenta la durada de la infusió.

A més des del punt de vista clínic per a l’anestesista no li es útil el t1/2a ja que només ens defineix els primers minuts, ni el t1/2g que sol ser varies hores desprès d’acabar l’anestèsia. Hugues ha descrit un nou concepte en farmacocinètica que és més útil per valorar el comportament dels anestèsics. És el "Context-sensitive-Half-Time" (CSHS), que és el temps que tarda un fàrmac infundit a disminuir la seva concentració a la meitat i aquest va augmentant en funció de la durada de la infusió. Això ha modificat la concepció que es tenia d’alguns fàrmacs.

Tenint en compte que les fórmules que relacionen concentració amb dosi són molt complicades i no es poden realitzar d’una manera senzilla durant l’acte anestèsic, i gràcies a l’evolució de l’informàtica, hi ha molts equips a partir dels anys 90 que han introduït les dades farmacocinètiques de diferents fàrmacs en ordinadors , que connectats a bombes d’infusió han infundit els fàrmacs programant la concentració desitjada en cada moment.. Els canvis de concentració s’assoleixen ràpidament mitjançant petits bolus o petites interrupcions. A més la bomba calcula el temps que falta per arribar a una concentració que prèviament se li ha programat com a concentració de despertar (en funció d’altre fàrmacs associats). Molts treballs han demostrat la menor necessitat de fàrmac, la major estabilitat hemodinàmica, el despertar més ràpid, així com una major seguretat per controlar la profunditat de l’anestèsia comparat amb el EEG.^,,,

El programa farmacocinètic més conegut i utilitzat arreu del món es el STANPUMP de Shafer (Steven.Shafer@ stanforf.edu) ^,que li envia a qui li demani. Aquest programa té introduïdes les dades dels 19 fàrmacs més utilitzats per l’anestesista. Però l’única bomba comercialitzada a objectiu de concentració és el DIPRIFUSOR que només funciona amb Propofol.

És la concentració plasmàtica en què la meitat dels malalts tenen resposta a un determinat estímul. Hi ha Cp50 per a la pèrdua de consciència, per a la intubació, per a la incisió...

Aquest valor permet comparar els fàrmacs entre sí, com la CAM dels anestèsics inhalatoris.

La Cp95 es aquella en què només responen el 5% dels malalts.

Hi ha molts treball que demostren que la Cpl50 dels hipnòtics disminueix en funció de la concentració plasmàtica dels mòrfics i viceversa. El mateix succeeix amb els anestèsics inhalatoris i els mòrfics^,.